El secret de les plantes
Sortida i taller. Plantes aromàtiques i remeieres.
LA MORERA DE MONTSANT
Diumenge 5 maig 2013
Activitat d’introducció al ús que podem fer de les plantes que tenim més a
l’abast si en coneixem els seus secrets. Es realitzarà una passejada de baixa
dificultat de reconeixement botànic de les espècies més utilitzades del nostre
entorn i finalitzarem amb un taller pràctic d’usos i preparats, en funció del
que trobem a la sortida.
Horari: 10:00-14.00h
Punt de trobada: Hosta Balcó del Priorat a la Morera del Montsant
Material que cal dur: Roba i calçat adient
per l'activitat i estació de l'any, 3 pots de conserva mitjans-petits,
cistell o similar, tisores o navalla, cordill, diari vell, sucre 500gr, drap, eixugamans, llibreta de notes, llapis, càmera.
Preu: 6€
Activitat adequada per a tota la família. Mig dia. Dificultat baixa.
Cal inscripció prèvia.
Entitat organitzadora per a més informació, preus i reserves:
PEDRENCA
pedrenca@pedrenca.com | Tel. 690 251 295 | www.pedrenca.com
Surt el sol a la Torre del Valent
dimarts, 30 d’abril del 2013
dilluns, 29 d’abril del 2013
Neu a l'abril a les muntanyes de la Costa Daurda
Ahir, 28 d'abril del 2013, varem tenir una imatge de postal, força inhabitaual a les Muntanyes de la Costa Daurada per un mes d'abril.
La cota de neu, que va baixar a menys de 500 metres, deixant gruixos de neu de fins a 5 cm a les muntanyes de Prades i a la part alta del Camp de Tarragona.
En la nostra sortida cap a Arbolí passant per el coll d'Alforja, trobem un paisatge ben emblanquinat.
Les baixes temperatures no serviran per mantenir la neu que amb la pluja desapareixerà en unes hores, però nosaltres ja em tingut temps d'immortalitzar aquest moment.
divendres, 26 d’abril del 2013
Niu d'Òliba a l'Aleixar
L'Òliba o xibeca, és segurament un dels mussols més coneguts, és de major tamany que el mussol comú, encara que comparteixen hàbitat i sovint els trobem criant en espais molt propers, aprofitant diferents espais d'una mateixa masia, per exemple. Per tant, les caixes niu també es poden situara en edificacions humanes, buscant espais més aviat foscos, tot i que les caixes ja disposen d'una cambra per millorar les condicions de foscor, requisit molt atractiu per aquesta espècie.
El passat més de febrer es va instal·lar un nou niu artificial per a òlibes a l'Aleixar, en una caseta de tros que quasi només servirà per a això. Ara ja només falta que hi hagi òlibes disponibles per a fer hacking, i repetir el procès que ja s'ha fet a Alforja.
Esperem que aques esforç sigui recompensat amb alguna nidificació en alguna de les caixes-niu instal·lades.
Molts llocs pateixen el problema de la presència de rates i ratolins i el més habitual és emprar verins per a solucionar-ho. Però aquests productes químics tenen un impacte sobre la fauna de la finca, ja que no només afecten als rosegadors sinó també altres animalons que se n’alimenten.
Les òlibes són unes excel·lents caçadores de rates i ratolins. Per això, actuen com un raticida natural, que evita l’ús d’altres productes químics perjudicials per a la biodiversitat.
Si voleu fabricar una caixa-niu per les òlibes, teniu una caseta de tros que no utilitzeu, o bé un lloc on creieu que es pugui instal.lar, aquí teniu les mides per poder fer-ne un:
- Dimensions: (Altura + Amplada + Fondària) 40 x 38 x 38 cm
- Diàmetre forat d'entrada: 20cm x 15cm (rectangular)
- Altura caixa: Mínim 2 metres.
- Hàbitat: Zones agrícoles.
- Cal tenir en compte: A l'interior de la caixa s'instal·la una paret per separar una entrada i una haitació, oferint així més seguretat i foscor a les òlibes per criar.
dijous, 25 d’abril del 2013
La reineta
Un altre exemplar de la fauna del Baix Camp ens ha gratificat amb la seva presència i s'ha deixat fotografiar, es tracta d'una reineta meridional (Hyla meridionalis) petita granota que fa 5-6 cm de llargada, insectívora i inofensiva, té una pell llisa i lluent, de coloració normal verd viu uniforme fins a castany clar o groguenc, a diferència dels gripaus les reinetes tenen un timpà circular i ben visible i una pell llisa pel dors però rugosa pel ventre. Les reinetes tenen unes potes primes i llargues amb coixinets adhesius a la punta dels dits que les permet enfilar-se a qualsevol superfície vertical i llisa ja que fins i tot poden pujar pel vidre.
La reineta té una vida mitjana d'uns 7 anys però pot arribar fins al 14 anys, és sedentària i pel dia s'instal.la en les tiges i en les fulles dels arbusts i arbres per a pendre el sol tot mimetitzada gràcies a la coloració que té que s'adapta al medi on es troba. Les reinetes tenen uns hàbits crepusculars i nocturns. A la nit és quan surt a caçar i és el moment en que es més activa però també se la pot veure pel dia entre la vegetació prenent el sol o dins l'aigua quan fa molta calor a la primavera. En canvi a l'estiu és més difícil poder veure-la de dia ja que és menys diürna i molt més discreta. Les reinetes hivernen del novembre fins al febrer.
Pon de 800 a 1000 ous en paquets petits que cauen al fons del bassal. Al cap d'uns 13 dies després de la posta neixen els verdosos capgrossos que mesuren uns 9 mm de longitud i tenen una cua molt llarga. Al cap de 3 mesos quan el capgros fa 48 mm i quan adopta la forma juvenil mesura 16 mm de longitud perquè perdra la cua.
dimecres, 24 d’abril del 2013
Midway Island
Aquí teniu un vídeo per fer-vos reflexionar una mica, del perquè no hem de tirar ni un paper, ni un plàstic, ni una burilla, cap objecte, degradable o no, per petit que sigui, tot té una conseqüència a la natura. Abans de tirar res al terra o bé al mar, pensa-ho, busca una paperera o guarda-ho a la teva butxaca. Un d'aquest objectes podria ser teu! Entre tots podem fer un món mes net.
Imatges gravades a Midway Island (North Ocean Pacific)
A més de 2000 milles del continent més proper
La Bitlla i els Castells: Roques que ens parlen
Ruta de tot un dia, dissabte 27 abril 2013, organitzada per Pedrenca.
Parc Natural de Montsant - La Morera de Montsant
El camí ens permetrà atansar-nos a l’alterosa talaia dels Castells com si de l’assalt a una fortalesa es tractés. Al mateix temps experimentarem com va canviant la fisonomia de les roques que sempre ens han captivat quan la perspectiva és totalment nova.
Tot el dia. Dificultat mitjana-alta. Cal inscripció prèvia.
Entitat organitzadora per a més informació, preus i reserves: PEDRENCA
pedrenca@pedrenca.com
pedrenca@pedrenca.com
Tel. 620 251 295
dimarts, 23 d’abril del 2013
Feliç dia de Sant Jordi
SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
dilluns, 22 d’abril del 2013
Dia de la Terra
L’Assemblea General de les
Nacions Unides va aprovar la resolució A/RES/63/278 on declara el dia 22
d'abril com a Dia Internacional de la Mare Terra.
El
Dia de la Terra va ser commemorat per primera vegada l’any 1970 a Nova York.
D’aleshores ençà, entitats d’arreu del món s’han anat afegint a la iniciativa
de celebrar cada 22 d’abril el Dia de la Terra i enfortir el compromís per a la
construcció d’una societat sostenible. El Dia de la Terra vol crear una
responsabilitat global per fer front als desequilibris ecològics mundials, i
vol que cadascú se senti partícip d’un gran projecte treballant des de la seva
activitat quotidiana.
En motiu de
la commemoració del 40è aniversari del Dia de la Terra, es va donar a conèixer
internacionalment el Green Generation Manifesto, per ser adoptat per les
persones que vulguin ser un exemple de comportament ecològic i socialment
responsable.
divendres, 19 d’abril del 2013
La Mola de Colldejou
La mola de Colldejou, situada entre la Serra de Llaberia l l'Argentera, és punt de mira privilegiat sobre el camp de Tarragona que fou utilitzat en el passat com punt de vigilància, tal i com ho confirma la fortificació que encara es troba al cim, hi accedirem per el "Canal del Mig" un camí amb força pendent, amb una zona de pedres soltes i un desnivell important que dificulten el camí.
Itinerari: Torre de Fontaubella – Canal del Mig – Pla de la Mola – Els Coscolls – Torre del Moro – Portell de la Cova – Cova de la Mola – Carretera T322 – Camí vell de Colldejou a la Torre – Torre de Fontaubella
Comencem a caminar, sortim de la plaça de l’església i agafem el carrer dels Horts, trobem un pal indicador, passem al costat del cementiri, seguim per pista en direcció a la Canal del Mig, per un camí senyalitzat recentment amb línies grogues i que passa pel costat del cementiri, que deixarem a la nostra dreta, pocs minuts després travessem la carretera dues vegades, i pujem per un sender (pal indicador) amb força desnivell, 10 minuts més tard aproximadament creuem una pista, una mica més enllà el camí es suavitza, passem al costat d'una gran paret rocosa, que anem deixant a la nostra esquerra des d'aquí ja veiem el canal per el qual pujarem, ara amb fort desnivell, deixem un corriol a la nostra dreta i continuem per un tram molt costerut de pedres soltes (compte amb les relliscades) sempre veient la canal davant nostre, tenim vistes fantàstiques sobre el poble de la Torre de la Fontaubella, el Priorat i el Montsant. Amb sorpresa i alegria descobrim dos fòssils, dues petxines de pelegrí i una escopinya testimonien que en el passat la Mola es trobava sota l'aigua. 
Arribats al peu de la paret rocosa, comencem a grimpar per el canal amb cura de no relliscar, i en pocs minuts sortim al pla de la Mola, continuem per un camí cap a l'esquerra, i tot seguit després d'una lleugera pujada agafarem el GR -7-3 que ve de l'Argentera, tot deixant a la nostra esquerra, un petit tancat amb una bassa per abeurar el bestiar i arribem a la cim de La Mola de Colldejou (921 m), on hi ha unes curioses ruïnes en forma de fort, construït en temps de les guerres carlines (segons m'han dit), format per dues muralles circulars concèntriques, envoltades per un fossat. La primaver ens saluda al pla de la Mola, milers de narcíssos cobreixen el terra donant una nota de color groc a aquest paisatge abrupte i rocós. 
Gaudim d'una magnífica panoràmica d'una banda tota la costa Daurada, des de més enllà de Tarragona fins a la zona de Vandellòs, i per l'altre les Serres de Llaberia, Cardo, Montsant, Priorat, la Serra de Prades i al lluny dels Ports de Tortosa, el Garraf i fins i tot el Pirineu. Tenim un dia clar, i la perspectiva ens deixa bocabadats.
Seguim el GR en direcció al parc eòlic que veiem a sota, passem al Portell de la Cova, un descens una mica laboriós (la Canal del Batllet), entrarem en una cova situada a la roca de dimensions força grans (cal portar llinterna), i seguim baixant per un camí esgraonat a la roca amb moltes pedres soltes, després anem entrant en una zona boscosa amb força desnivell, en arribar baix, trobem un pal indicador, girem a la nostra esquerra direcció, l'Argentera, a la poca estona ens trobem al costat de la carretera, i ja només ens cal seguir els pals indicadors del camí vell de Colldejou fins la Torre de Fontaubella per arribar al final de la nostra ruta.
Satisfets, un merescut refresc al café del poble dona fi a un dia de vistes espectaculars.
Setmana Medieval de Montblanc
Els seus orígens daten del 1987 quan montblanquins entusiastes van recuperar la tradició escrita per Joan Amades al Costumari Català segons la qual Sant Jordi matà el drac a la vila de Montblanc. Inicialment fou un complement de les Festes i Fires de Sant Maties però, degut a la gran acceptació, es decidí crear l'Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi (1988) amb l'objectiu de promoure la realització d'actes culturals i lúdics centrats a l'entorn de l'edat mitjana i de la llegenda de Sant Jordi. Amb el pas dels anys, s'ha convertit en una de les festes de recreació històrica més importants de
Catalunya.
Durant dues setmanes els carrers i places de la vila llueixen els colors de les quatre cases més nobles i les torres i muralles s'engalanen amb antigues banderes senyorials. Els principals actes són: el Dracum Nocte (l'arribada de les forces del mal), el mercat medieval, el macroespectacle de la representació de la llegenda de Sant Jordi, el sopar medieval, el torneig medieval i el concurs de joglars.
dijous, 18 d’abril del 2013
Festa Major de Sant Marc de Maspujols
Aquest cap de Setmana comença la Festa Major de primavera de Maspujols, aquí teniu el programa
Bona Festa Major!!!
dimecres, 17 d’abril del 2013
Celler Cooperatiu de Cornudella - Visites guiades
El Celler Cooperatiu de Cornudella es pot visitar tots els dissabtes, diumenges i festius a les 12h del migdia. Els tiquets es poden reservar anticipadament o adquirir el mateix dia de la visita a la botiga de les pròpies instal·lacions.
El Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant va ser construït l’any 1919 sota la direcció de l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble del mestre Antoni Gaudí. Es tracta d’un celler modernista que segueix en actiu i que ha sabut mantenir el llegat cooperatiu, històric i cultural.A través de les visites guiades es poden descobrir les magnífiques instal·lacions d’aquest celler centenari, monument industrial i emblemàtic del poble de Cornudella, conèixer les principals diferències entre el procés d’elaboració del vi dels avantpassats i l’actual sistema de producció, i tastar tres dels productes que ara s’hi elaboren: un vi jove, un criança i la mistela, premiada per la Guia de Vins de Catalunya com a segon millor vi dolç i millor mistela 2011.
L’organització de les visites guiades ha estat fruit d’un acord de col·laboració entre el Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant i el Centre d’Activitats Montsant Natura.
Per més informació, consulteu facebook.com/cellercooperatiu o truqueu al 977821313.
dimarts, 16 d’abril del 2013
l'Abellerol
L'abellerol ja ha arribat de la seva migració.
És un dels ocells més bonics d’Europa, per la gran quantitat de colors que té.
Pertany a l'ordre de les coraciformes, un grup que engloba altres espècies també bellament acolorides com la puput, el blauet i el gaig blau. És molt normal veure'l posat, tot sol o en estol, als cables de la llum o del telèfon, amb algun insecte (libèl·lules, papallones, escarabats...) a la boca, però preferentment abelles (d'on li ve el nom, evita menjar-se el fibló), que caça en ple vol, i per la qual cosa no és gaire ben vist pels apicultors.
La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament i deixen així la seva colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent. És un ocell migrador, present gairebé tota la Catalunya central, on acostuma a arribar cap al mes d'abril i d’on marxa a final d'estiu, a l'agost o el setembre, per passar l'hivern en terres de l'Àfrica tropical i a l'Índia.
Fa el niu, generalment en companyia d'altres, en marges terrosos o talussos, preferentment a prop d'un curs fluvial, on excava uns característics túnels rodons de 5 a 10 centímetres de diàmetre i més d'un metre de llargada, on pon de quatre a set ous.
dilluns, 15 d’abril del 2013
Muntanyum - Fira de Turisme Rural i Muntanya
Entre el 2 i el 5 de maig se celebrarà a la localitat de Duesaigües (Baix Camp), al peu de la serra de l'Argentera i de Pradell, MuntanyuM, la primera fira de les comarques de Tarragona dedicada al turisme rural, els viatges i la muntanya.
La fira neix amb l'objectiu de crear un espai de debat i discussió dels temes que preocupen el món rural, de la seva sostenibilitat i integració al món globalitzat, de l'aprofitament dels seus recursos, etc. El nucli del poble de Duesaigües acollirà les diferents parades de la fira, mentre que tant la sala gran com la petita de l'Ateneu seran els escenaris de presentacions i exposicions. Tallers, concursos, caminades, activitats culturals, jocs, taules rodones i un munt de propostes més són alguns dels ingredients que trobareu si us passeu per aquesta localitat del Baix Camp durant els quatre dies que durarà MuntanyuM
divendres, 12 d’abril del 2013
La Rosella una flor vermella!
La
rosella una flor vermella!
En
l’antiguitat es prenien roselles per la seva acció sedant, i actualment en
homeopatia, està indicada contra els trastorns de la son i l’ansietat.
Els
romans, consideraven la rosella una flor sagrada de la seva deessa del blat,
Ceres. Que s’encarregava d’ensenyar als homes a plantar i recollir. A l’antic
Egipte ja feien servir les llavors per fer pa. L'oli que s’extreu de les
llavors, no sols s’utilitza en cuina sinó que també es fa servir com a oli de
cremar, fabricació de vernissos, pintures i sabons.
La rosella creix en camps, marges de les carreteres, rostolls, pastures i
prats. També creix com a herba adventícia en cultius de cereals, especialment
després que la terra hagi estat remoguda. Prefereix sòls sorrencs de clima
càlid. És per això que l'època de floració té lloc en primavera i estiu. Les
flors naixen d'una poncella que fins la seva maduració està com caiguda.
Després de les batalles de
la primera Guerra Mundial, es va estendre pels camps de Flandes i s’ha convertit en molts llocs com una flor que
simbolitza el "Dia dels caiguts".
Per
jugar al gall, gallina o poll (quan la flor està tancada primer es blanca
(poll), després és rosa (gallina) i després és vermella (gall). Es juga com si
es tractés d’una endevinalla.
Fotografia de Tona Tarragó
dijous, 11 d’abril del 2013
Surt el sol a la Torre del Valent
 |
| Surt el sol a la Torre del Valent - abril 2013 |
A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.
Poema d'Ovidi Montllor
dimecres, 10 d’abril del 2013
Serp Blanca o ratllada
Ahir, al camí de l'Aleixar a Alforja, varem fer una trobada si més no peculiar, una serp blanca (Rhinechis scalaris) va venir a saludar-nos. Totalment inofensiva, la varem poder fotografiar de molt aprop tot agafant-la sense fer-li mal abans de deixar que continués el seu camí.
És fàcilment identificable per les dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc, els exemplars joves però tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. 
Serp abundant al Baix Camp, terrestre i activa de dia, però pot arribar a enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de cercar nius d'ocells, o bé a les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal. S'alimenta d'ocells, petits rosegadors i, fins i tot, alguna cria de conill, per això es considera beneficiosa per l'èsser humà, al matenir l'equilibri del nostre ecosistema.
Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)