Abans de la popularització de la rentadora,
els safarejos formaven part de la geografia urbana de la majoria d’indrets. La
bugada era cosa de dones i les mans que rentaven la brutícia de la roba sempre
femenines. Comparativament a la presència que van tenir a les nostres
poblacions, avui són pocs els municipis que conserven (i en bon estat) aquests
equipaments singulars, i, encara més excepcionals, els que fan una política
activa de memòria sobre aquest procés domèstic feixuc que generacions de dones van
realitzar als rentadors de pobles i viles.
Els rentadors públics en qualsevol poble, quan
l’aigua corrent no era un element normal a les cases, suposaven un equipament
de primera necessitat.
La gent del poble venia a buscar l’aigua de la
font amb els cantis i la roba es rentava en els rentadors, on també era molt
normal fins fa pocs anys veure algun ruc o somera fermat o bevent aigua dels
abeuradors.
Amb l’arribada de l’aigua corrent a la majoria
de les cases i la introducció paulatina de les màquines de rentar a les llars,
els safarejos es van convertir en espais obsolets a molts llocs i es va iniciar
la seva degradació, primer, i més tard una mala entesa modernitat els va fer
desaparèixer de moltes poblacions, fet que representà la pèrdua d’una part de
la història local.
La Fotografia és del rentador de Vilaplana,
malauradament, a l’Aleixar, els dos rentadors municipals han esta substituïts per
parcs infantils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada