Surt el sol a la Torre del Valent

dimecres, 19 de juny del 2013

Els molins farines de l'Aleixar

Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
L’aigua és una substància indispensable que fa possible la vida a la terra.
El molí hidràulic fou un giny dissenyat per a la substitució del molí de mà. La seva introducció tècnica a la Península Ibèrica correspon als àrabs. Però, quan adquireix importància és durant l’edat mitjana, perquè fou un instrument clau per refermar les relacions feudatàries entre senyor i vassall.
Recordem que el municipi de l’Aleixar,  pren el nom d’una antiga masia àrab coneguda com al-Aisar
El marge dret del riu Francolí, el territori que formaria el Baix Camp natural, és pobre en corrents superficials. Aquesta situació va impulsar l’aprofitament de les corrents subterrànies del Camp de Tarragona, a partir de la construcció de mines o de fonts, com se les coneixia abans de la divuitena centúria.
Les mines són galeries subterrànies excavades artesanament, que intenten captar el flux de les aigües subsuperficials per gravetat, des d’un pou de posició on neixen, fins a la superfície o boca.
Al segle XVIII, les collites de sembrat s’imposaren per sobre les de la vinya, i a la vila de l’Aleixar es té constància de més de vuit molins fariners. Cap a meitat del segle XIX eren importants a l’Aleixar els molins d’oli i de farina, una fàbrica d’aiguardent, una mina de manganès i conreu de cítrics. Posteriorment, com a la resta del Camp, progressà l'avellaner.
Durant un llarg període, l'Aleixar va abastir en farina la ciutat de Reus, el que ens indica la importància del patrimoni hidràulic de l'Aleixar. 
Un molí hidràulic tenia en la pressió de l'aigua la seva força, gràcies a l'aprofitament de la gravetat. L'aigua movia la roda horitzontal de pales, que feia rodar l'eix o "arbre" . El treball de molta es realitzava entre la mola fixa i la mola volandera o corredera . L'aigua queia mitjançant l'obertura del ganxo d'arrancar la mola , que alçava la canaleta o segitia. El gra queia des de la gronsa.
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, TarragonaMalgrat que el pas del temps ha significat la degradació de la majoria dels molins fariners d’arreu de Catalunya, encara en queden notables senyals.
El molí fariner formava part de les poques indústries artesanes complementàries del sistema pagès català. L’energia eòlica no era emprada ja que amb el vent no es podia assegurar a la població l’abastiment de farina. Pel contrari els molins, que empraven l’energia del corrent d’aigua, podien moldre encara que les condicions no fossin favorables.
Tot seguit teniun el detall dels molins fariners que queden a l'Aleixar i el seu estat de conservació, és una llàstima però la gran majoria es troben complertament en ruines.
Molí del Pigat : Del s. XVII, es troba al costat dret de la riera de la Mussara, molt a prop del poble de Vilaplana. Resten part de la bassa d'aigua i de l'edifici, parcialment en ruïnes. Conserva encara restes de canalització de l'aigua des de la riera. Es possible que es tracti de l'antic Molí de la Vila de Vilaplana, esmentat a les Vàlues de 1698, probablement originari del segle XIV.
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, TarragonaMolí de la Roca : Del s. XVIII-XX, està situat al sud de la població, al costat dret de la riera de la Mussara. En queden algunes parets en peu que corresponen a construccions de diverses èpoques, la més antiga sembla la de contenció de la bassa, on el seu damunt son visibles dos cacaus d'un metre de diàmetre dintre un encaix quadrat que fa la bassa.
Molí vell del Grau: Al mateix costat d’altremolí de construcció mes moderna si veu bona part de la planta baixa, amb volta de canó feta amb citrat de canyes del molí referit.Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Molí de la Palla: Edifici relativament ben conservat, en el qual poc hi queda del molí al pati davanter si veuen les dues pedres de la mola i pel darrera s’intueix el que era la bassa i si veu el seu cacau rodó.
Molí del carletes: També en diuen del Jaume del Mas. Edifici que es troba en estat ruinós, on per dintre encara s’identifica el lloc destinat per les moles, pel darrera si veu un cacau quadrat d’uns 80 centímetres d’ampla.
Molí del Ralet: Toca a la carretera T-704, a cinc minuts a peu de Maspujols direcció a Reus.
Molí Esmolador: N’hi ha les runes a tocar de la confluència de la Riera de Salvià i de la Mussara.
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, TarragonaMas d’en Cercós: Del s. XVIII, es troba a l'est del terme municipal de l’Aleixar, al costat de la riera de Salvià. És una gran masia, situada en un replà una mica alterós, vora el camí de carro de l'Aleixar a Castellvell i davant de la riera de Salvià o Suvià. Edifici de planta rectangular, obra de paredat molt espaiós i, malgrat les reformes, hi ha indicis d'antiguitat. El més interessant de l'edifici vell són les golfes, obertes amb una sèrie d'arcs rodons correguts, la major part d'ells cegats amb maons, fets amb rajoles. Un document de 1716 parla del mas de Cercós, posseïda per Blay Pamies. El 1800, un altre Blai Pamies rep un censal. L'apoderat del comte de Medinaceli (el terme de l'Aleixar pertanyia al comtat de Prades, que heretà la casa castellana), el 1807, concedí al mateix Blai, pagès, permís per construir un molí fariner i per obrir una mina al barranc del Salt. En la guerra dels Malcontents (1827) hi participa Francesc Pamies, que potser també lluità a la dels Matiners (1846-49). En la primera guerra carlina (1833-39), hi participà Isidre Pamies, germà de l'avi del homònim guerriller Cercós, que fou malferit en la batalla de Prades de 1873, i enterrat a la Mussara, on fou desenterrat el seu suposat taüt i afusellat el cadàver pels liberals.Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Molí del Fernando de Dalt: el s. XVIII-XXI, situat dintre de la població de l'Aleixar. Poc queda del molí, l'edifici ha estat tot ell restaurat per segon habitacle, es conserva la bassa plena d'aigua amb un cacau rodó d'1'20 m. de diàmetre i per sota l'edifici a la façana principal, s'hi veu la boca del desaigüe, la qual omplia altre bassa del molí que en passats temps havia existit a frec d'aquest. Ha estat restaurat recentment i adaptat com a residència rural, la bassa ha estat adaptada com a piscina.

divendres, 14 de juny del 2013

El Ramat de cabres de l'Aleixar

Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Tot passejant per els camins al voltant de l'Aleixar és fàcil que us trobeu amb el Gabriel, pastor de l'Aleixar.
Porta un ramat amb uns 220 animals, cabres, bucs, ovelles, algun marrà i una bona colla de gossos que corren al voltant, formant part de la seva comitiva.
Desbordant de simpatia i bon humor, el Gabriel ens va deixar acompanyar-lo un troç de camí, mentre gaudiem de la natura i del contacte amb els animals.
Moltes gràcies!!!
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona

dimecres, 12 de juny del 2013

Serp verda

Casa rural La Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
  Mireu quina trobada més impressionat varem fer ahir al camí de l'Aleixar a Alforja, una serp verda, també anomendada serp de Montpellier estava tranquilament prenent l'ombra a la vora del camí.
Ens va donar un bon ensurt, ja que no la vam trepitjar per miracle, i realment tenia unes bones dimenssions.
Casa rural La Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Es tracta d'una serp verda (Malpolon monspessulanus), un rèptil de la família dels ofidis, que és la serp més gran de les nostres contrades ja que pot arribar a superar els 2 m de longitud.
Malgrat el nom, la seva coloració és variable i oscil·la entre el bru i el verd amb la part de sota més groguenca. Els joves, presenten una coloració en tons oliva o grisosos.
Casa rural La Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Té una alimentació molt variada, menja principalment rosegadors, aus, sargantanes i fins i tot petits conills, però també pot menjar insectes grossos. Viu en zones seques, pedregoses i de vegetació baixa.
La hibernació dura de del principi de la tardor fins ben entrada la primavera, i la posta té lloc al juny o al juliol (de 4 a 20 ous).
És verinosa, mata les seves preses amb un verí no molt potent, que injecta a la presa mentre està engolint, o sigui que té la dent molt enrere, fet que la fa menys perillosa de ser tòxica per mossegada. Hauríem de posar el dit molt endins de la boca de la serp per poder-nos injectar el verí, que de totes maneres no té un gran perill per a l'home.
Per la mida, segons he pogut llegir, l'exempar que vam trobar devia ser una mascle.
Casa rural La Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona

divendres, 7 de juny del 2013

L'Atzavara

Casa rural La Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
 L'atzavara o pita (Agave americana) és una planta robusta que manca de tija, formada per grans rosetes de fulles grisenques molt gruixudes i suculentes que poden arribar a mesurar fins a 2 m de llarg i 0,25 m d'ample, que surten a ran de terra. Les fulles presenten el marge espinós i estan rematades per una forta espina.
Casa rural La Torre del Valent de l'Aleixar, TarragonaCom la majoria de la família de les agavaceae són plantes d'origen mexicà, arribades a la península cap al segle XVI, que és des de quan es troba documentat el nom "atzavara", procedent de l'àrab aṣ-ṣabāra, però adaptat a la fonètica catalana. El seu nom científic "agave" deriva del grec i significa "meravella".
És una planta exòtica invasiva, àmpliament distribuïda per el litoral català, i, tot i que ja forma part del paisatge habitual, constitueix una amenaça greu per les especies autòctones, els habitats i els ecosistemes. A Espanya està prohibida la seva introducció al medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.
El cicle vital de l'atzavara és d'uns vint o vint-i-cinc anys i acaba amb la planta florida per primera vegada.
Floreix a l'estiu, les flors apareixen sobre una llarga tija llenyosa que pot assolir fins a 10 m d'alçada. La inflorescència és un raïm amb forma piramidal, les flors són de color verd glauc i arriben a mesurar més de 7 cm.
L'atzavara, doncs, un cop ha florit, mor. Ara bé, deixa a la base molts plançons, fàcils de separar i fer arrelar.
A Mèxic, se n'extreu per destil·lació el "pulque" del qual s'obté el "mescal", un licor que és una de les begudes més tradicionals d'aquell país. A la província d'Almeria s'utilitza per fer escales, per la qual cosa, s'aprofiten les seves tiges florides. També se n’extreuen fibres tèxtils de les seves fulles, l'anomenda pita, per fabricar cordes, xarxes i altre sobjectes.
De l'atzavara blava (tequilana Weber) també s'obté un edulcorant 100% natural.
Casa rural La Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
La Flor de l'Atzavara
 
Efímera és i fràgil la florida,
com la neu de l’abril, evanescent;
li dol haver nascut ran de ponent:
altiva plenitud, molt prest marcida.

Veu que sa primavera està ferida,
marcada per un fat intransigent
i es plany en llarga tija florescent;
mes, cara al mar, s’estufa presumida.

La glòria és abrupta però bella,
fruir-ne ens fa sentir semblants a un déu,
per poc que duri. Urc de flor novella

que ha tramuntat, ardida i prompta, el seu
malastre per eixir tal com és ella,
malgrat la rèmora d’un temps tan breu.

[Del poemari “Sonets de l’edat sàvia]

dimarts, 4 de juny del 2013

Els Gegants de l'Aleixar

Gegants de l'Aleixar
El Tort, el Blai Bastoner, la Regina, el Martí
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
El dia de cap d’any de 1995, a l’Aleixar, es feia el bateig d’uns nouvinguts al món geganter del nostre país: el Martí i la Regina. Tot i que pugui semblar que es tractava del naixement de dos nadons, en realitat estem parlant d’un pagès i una pagesa molt ben plantats, que ja tenien- i encara tenen- una alçada de 3,20 i 3 metres, i un pes de 30 i 28 kg, respectivament. De fet, si els comparem amb altres gegants i gegantes del país, la seva alçada i el seu pes els fan més lleugers de portar, de manera que poden botar i ballar molt més que d’altres els geganters del quals han de suar molt la cansalada.
  El pare dels nostre gegants, el senyor Josep Llusà de l’Aleixar, els va construir segurament pensant en una parella de pagesos aleixarencs de finals del segle XIX. Diuen que l’artista es va inspirar en personatges reals que havia conegut i que, en el cas de la Regina, es tractava de la seva primera esposa, qui malauradament havia mort uns anys abans. Consegüentment, hi va posar molt d’amor i afecte quan els va fer.
Casa rural la Torre del valent de l'Aleixar, Tarragona
  Pels vestits que porten, ningú diria que els seus sastres, Rafel Pérez i Josep Maria Solà de Reus, els van vestir per anar al tros a plegar avellanes; sinó que més aviat sembla que els van fer per a una parella de fadrins que havien d’anar al ball de festa major.
Quan van a ballar no us penseu que surten sols, sempre van acompanyats d’una colla de grallers i de timbalers. Són els nostres amics del Toc de Gralla.

El 28 d'agost de 2010 vam batejar el Blai Bastoner, un dels gegants bastoners de Catalunya i que van fer dos membres de la colla: el Vicenç i el Joan Martí. 
 Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona

Dies de Mercat a les Muntanyes de la Costa Daurada

Us agraden els mercadets? Us passem el llistat d’alguns que tenen lloc a les Muntanyes de la Costa Daurada.

 Dilluns/Lunes/Monday - L'Espluga de Francolí, Reus, Salou
Dimarts/Martes/Tuesday - Calafell, Falset, Montblanc, Tarragona, Torredembarra
Dimecres/Miércoles/Wednesday - Cambrils, Cornudella de Montsant, Valls
Dijous/Jueves/Thursday - Cunit, Pratdip, Reus, Roda de Berà, Sarral, Tarragona, Vila-seca
Divendres/Viernes/Friday - L'Espluga de Francolí, Mont-roig del Camp, La Pineda, el Vendrell
Dissabte/Sábado/Saturday - Calafell, Montblanc, Miami Platja, Prades, Reus, Valls
Diumenge/Domingo/Sunsay - Bonavista, Creixell, l'Hospitalet de l'Infant
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona

Un país para comérselo - Tarragona

Hoy recordamos el programa de RTVE.es "Un país para comérselo", dedicado a los paisajes y la gastronomía de Tarragona.

Tocar el cielo con las manos o, al menos, rozarlo con la punta de los dedeos, es lo que se proponen Juan e Imanol en su viaje a Tarragona. Comenzarán su ascensión descubriendo las galeras, subirán al cielo del Priorato y se dejarán seducir por el producto que le ha dado fama a esta comarca, el 'calçot'.
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona

dilluns, 3 de juny del 2013

Corpus a l'Aleixar - Catifes de flors

Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Corpus a l'Aleixar - Catifes de flors
Festa d'origen Medieval que ha perdut el seu caràcter religiós, on les antigues processons han donat pas als cercaviles del seguici festiu de cada contrada.
El costum de guarnir les cases amb enramades ve de l'època romana i és un ritus d'exaltació de l'element vegetal propi del cicle de maig.
Amb brancatges, fulles i flors s'exalta el caràcter immortal de la vegetació i es manifesta el desig que les seves virtuts s'encarnin en la comunitat.

La flor típica de Corpus és la de la ginesta, per la seva abundància en aquesta època de l'any, al punt que es diu que si algun any la ginesta no floreix no se celebrarà la festa de Corpus.
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
 
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona

Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
 Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona

 

Sortida de motos antigues a l'Aleixar

El proper diumenge, 9 de juny, no us perdeu la XXIV Sortida de Motos Antigues a l'Aleixar.
Recorregut : l'Aleixar, Maspujols, Les Borges del Camp, Botarell, Montbrió, Montroig, Colldejou, la Torre del la Fontaubella, Pradell, Porrera, Les Ventes, Alforja, Vilaplana i l'Aleixar.
Casa rural La Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
 Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona
Casa rural la Torre del Valent de l'Aleixar, Tarragona