Serp verda

  Mireu quina trobada més impressionat varem fer ahir al camí de l'Aleixar a Alforja, una serp verda, també anomendada serp de Montpellier estava tranquilament prenent l'ombra a la vora del camí.

Ens va donar un bon ensurt, ja que no la vam trepitjar per miracle, i realment tenia unes bones dimenssions.

Es tracta d'una serp verda (Malpolon monspessulanus), un rèptil de la família dels ofidis, que és la serp més gran de les nostres contrades ja que pot arribar a superar els 2 m de longitud.

Malgrat el nom, la seva coloració és variable i oscil·la entre el bru i el verd amb la part de sota més groguenca. Els joves, presenten una coloració en tons oliva o grisosos.

Té una alimentació molt variada, menja principalment rosegadors, aus, sargantanes i fins i tot petits conills, però també pot menjar insectes grossos. Viu en zones seques, pedregoses i de vegetació baixa.

La hibernació dura de del principi de la tardor fins ben entrada la primavera, i la posta té lloc al juny o al juliol (de 4 a 20 ous).

És verinosa, mata les seves preses amb un verí no molt potent, que injecta a la presa mentre està engolint, o sigui que té la dent molt enrere, fet que la fa menys perillosa de ser tòxica per mossegada. Hauríem de posar el dit molt endins de la boca de la serp per poder-nos injectar el verí, que de totes maneres no té un gran perill per a l'home.

Per la mida, segons he pogut llegir, l'exempar que vam trobar devia ser una mascle.